Publicaciones

sábado, 22 de noviembre de 2014

Traduttore traditore

                                   
La tutora de primero de bachillerato enseguida se percató del enorme potencial de Abdelilah. Poseía ese tipo de inteligencia natural que tienen algunos chicos que les permite entender los conceptos más abstractos a la primera y a la vez estar al tanto de todo lo que ocurre alrededor, y colocarse siempre en una posición ventajosa. Pero tenía un gran defecto, que en bachillerato podía llegar a convertirse en un lastre: era un gandul de tomo y lomo. Si no cambiaba de actitud y se ponía a trabajar inmediatamente, las notas de la primera evaluación se iban a resentir y sería una verdadera lástima que abandonase los estudios.
Decidió pedir una entrevista con sus padres para tratar de reconducir la situación.
Cuando acudieron a la cita, el padre ataviado con una chilaba y la madre cubierta con el chaddar, se dio cuenta de que, aunque ya hacía cinco años que habían llegado de Marruecos, eran incapaces de entenderle y de mantener una conversación. Ella no había caído en pedir con tiempo el servicio de intérpretes que ofrecía el ayuntamiento, así que como último remedio para no perder la entrevista , fue a buscar a Abdelilah para que él mismo hiciera la traducción simultánea de lo que les quería comunicar.
La tutora comenzó alabando la inteligencia del chico y su buena integración en el grupo. Los padres escuchaban a su hijo y sonreían complacidos, mientras miraban alternativamente a la profesora y al chaval.
Pero cuál fue su sorpresa cuando vio que mantenían idéntica expresión de satisfacción y beatitud mientras el chico supuestamente les traducía todas las quejas acerca de su vagancia y la advertencia sobre los malos resultados que iba a tener.

Aunque se lo dijo bien claro a su traductor traicionero, al terminar el encuentro no estaba segura de que se hubieran enterado que les citaba para otra reunión con la intérprete del ayuntamiento. 




La tutora de primer de batxillerat de seguida va adonar-se de l'enorme potencial d'Abdelilah. Posseïa aquell tipus d'intel·ligència natural que tenen alguns nois, que els permet entendre els conceptes més abstractes a la primera i alhora estar al corrent de tot el que passa al voltant, i col·locar-se  sempre en una posició avantatjosa. Però tenia un gran defecte, que en batxillerat podia arribar a convertir-se en un llast: era un mandrós integral. Si no canviava d'actitud i no es posava a treballar immediatament, les notes de la primera avaluació se'n ressentirien i seria una veritable llàstima que abandonés els estudis.
            Va decidir demanar una entrevista amb els seus pares per intentar reconduir la situació.
            Quan van acudir a la cita, el pare abillat  amb una gel·laba i la mare coberta amb el chaddar, es va adonar que, tot i que ja feia cinc anys que havien arribat del Marroc, eren incapaços d'entendre-la i de mantenir una conversa. Ella no havia caigut a demanar amb temps el servei d'intèrprets que oferia l'ajuntament, així que com a última solució per no perdre l'entrevista, va anar a buscar Abdelilah perquè ell mateix fes la traducció simultània del que els volia comunicar.
            La tutora va començar lloant la intel·ligència del noi i la seva bona integració al grup classe. Els pares escoltaven el seu fill i somreien complaguts, mentre miraven alternativament a la professora i al xaval.
            Però quina va ser la seva sorpresa quan va veure que mantenien idèntica expressió de satisfacció i beatitud mentre el noi suposadament els traduïa totes les queixes sobre la seva vagància i l'advertència sobre els mals resultats que aconseguiria.
Encara que ho va dir ben clar al traductor traïdor, en acabar la trobada no estava segura que s'haguessin assabentat que els citava per a una altra reunió amb la intèrpret de l'ajuntament.

La Mònica Gispert, que aquest dijous ens farà de presentadora a Vilafranca, ens ha fet aquests fantàstics dibuixos que són igualets igualets al Jordi i a mi. Gràcies!!
Y gracias a Mel Nebrea por compartir conmigo esta situación.


2 comentarios:

  1. Ay si el bueno de Abdelilah supiese que su picaresca iba a verse publicada en libros en varios idiomas... Besotes Paz, encantada de servirte de inspiración.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Los traductores tienen ese peligro: que sus cosas salgan en varios idiomas. Se lo tiene merecido, jeje. Gracias Mel, nos "vemos" por ahí.

      Eliminar